Arcadi Prat Godayol

L’Arcadi viu a Vic des del 1976 (abans no vivia enlloc) i en paraules seves: “m'encanta Vic, tot i que també estic enamorat de la resta de comarca”. Defineix la seva vida com un munt de coses diferents (família, amics, feina, música, esport, estudi, ...) que a vegades costa combinar però que necessita. El seu avi Arcadi té molt a veure amb la vocació musical: era un músic de cobla orquestra capaç de defensar-se amb el violí, el contrabaix, el fiscorn i la tuba. A part, a tota la seva família li agrada la música i n'hi ha molts que n'han estudiat. Va començar amb 7 anys a l'escola de música de Vic, als 8 començava a aprendre el cello, i va acabar el grau mig al Liceu, molts anys més tard. Entremig va tenir l’oportunitat d’iniciar-se al món de la cobla tocant el tible (i de rebot i esporàdicament també tocava un saxo tenor). A la pregunta de perquè forma part del Quatre de Corda ens respon: “La veritat és que no ho sé. Només recordo que quan m'ho van plantejar (diria que vaig ser l'últim a enterar-me'n), no m'ho vaig pensar ni un sol moment. La situació prometia.” Després ens comenta que aquest grup li permet disfrutar de dues coses a la vegada que aprecia molt: la música i l'amistat. Dins del grup es dedica a ser l'encarregat de manteniment del local d'assaig (el menjador de Ca la Mel – la seva gata). “Ah!, també toco el cello” afegeix. Intentant explicar que li aporta tocar amb els Quatre de Corda comenta: “Per mi el millor és la relació que hi ha entre nosaltres, i tot i ser diferents, tenim punts en comú molt significatius. D'aquí surt tot: t'ho passes bé tocant, hi poses més interès, disfrutes de les pauses, de les converses, de les celebracions per qualsevol motiu, no se't fa difícil haver d'encarar un assaig de 2 hores un dia al vespre, tens il•lusió per fer concerts, ..., en definitiva, em sento molt orgullós de poder-ho viure”. Coincideix amb la resta de components que l’única pega és la dificultat a l'hora de trobar dates i hores per assajar i no tenir el temps suficient per poder-ne disfrutar més.

Professionalment l’Arcadi és arquitecte tècnic lliberal i treballa com a autònom, “i la veritat és que ara per ara no em puc pas queixar”, ens diu satisfet, i ens sorprèn amb una comparació: “M'agrada el món de la construcció, sobretot estar a peu d'obra. I tot i que aparentment poden semblar molt diferents, la música i la construcció tenen moltes semblances”. Parlant del seu temps lliure ens cometa que també soc integrant del grup Sindicat (música tradicional i popular d'arreu del món), membre de l'Orquestra de Cambra de Vic, i esporàdicament fa bolos de cobla. També li agrada molt l'esport, sobretot la bicicleta de muntanya a la qual “hi tinc molta afició però a vegades no ho puc practicar tan com voldria”. I des de fa molts anys, juga a futbol sala amb el Gesqua. I tot i no tenir el títol de ‘tiet oficial del quartet’ que ostenta en Roger, també apunta que de moment ja té dues magnífiques nebodetes. Finalment, quan li demanem quin tema prefereix, arrufa el nas responent: “No m'agrada que em facis aquesta pregunta. Disfruto amb tots! Però posats a triar, segurament em quedo amb dos: un perquè ja m'agradava abans de tocar-lo i ara encara m'agrada més, que és el Cannabis d'Ska-p, i l'altra perquè no la coneixia, i tot i tenir un caràcter molt diferent que l'anterior, tocar-la també m'agrada molt: From This Moment On de la Shania Twain.”