L’Hèctor va néixer a Vic l’1 de Juny de 1977 (ens remarca que el felicitem pel seu aniversari) i ara resideix al bell mig d’aquesta bella ciutat. Ens explica que als 3 anys va fer el seu primer concert a la guarderia, davant els pares, amb una guitarra i cantant: “El que no sabia és que això de ser nen prodigi es perd.. Ningú em va avisar!”. Va continuar la seva formació a l’escola de música de Vic, i després “cap a veure la patrona de Catalunya, a Montserrat”. Ell volia tocar la guitarra però li van encolomar un violí: “què hi farem, em van dir que era el que més s’hi assemblava”. De retorn a Vic el 1995, “la meva sort va ser començar a tocar a l’OCV” (de la qual encara és membre) “on vaig poder conèixer en Roger i l’Arcadi, ja que en Jordi ja el coneixia”.

Ara, i després d’anys d’estudi de l’instrument, ens explica que es dedica a gaudir de la música tant amb l’OCV, com amb els Quatre de Corda. Al perquè dels Quatre de Corda ens explica que sempre és interessant i divertit tocar en qualsevol formació musical, ja sigui un orquestra, o un quartet: “Ara bé, en el quartet, hi tens una responsabilitat una mica més gran que d’alguna manera t’obliga implicar-te més tant el funcionament com en la execució, i això fa que aquesta formació te la sentis molt més teva”. Ens remarca que la proposta és fer una música diferent adreçada a diverses generacions, “en un ambient distès, amb un grup d’amics collonuts, fotent-te uns farts de riure cada vegada que et trobes per tocar”, i ens comenta la satisfacció de veure que la gent gaudeix de la música que fan. En resum i en paraules seves: “aquesta oportunitat no es pot rebutjar, ni es pot deixar passar”. Dins el quartet es dedica a discutir-se amb en Roger (sempre de bon rotllo), per a veure qui s’encarrega de fer la veu més difícil dels dos violins, “i que no se com m’ho faig, però gairebé sempre em toca a mi”. La seva opinió és que el conjunt en si és el millor del grup “i molta part d’aquest millor es deu al compositor de la major part de les versions (Jordi), ja que sense la seva feina, poc podríem fer”.

L’Hèctor es dedica a l’ensenyament i és mestre de primària, especialista d’educació física, “però en definitiva, mestre”. Li encanta la seva feina, i als envejosos que li diuen que els mestres viuen molt bé, els diria el de sempre: “Coi, estudia-ho tu!!”. Li agrada caminar, sortir a córrer quan pot, esquiar quan hi ha neu... “és a dir, m’agrada l’esport i fer tot allò que impliqui passar-s’ho bé”, tot i després ens reconeix “que tampoc està malament quedar-se fent una mica el gos a casa tot un cap de setmana sencer”. A part d’això, toca a l’orquestra de Cambra de Vic, a la qual porta molts anys i temps dedicats. La cançó preferida de l’Hèctor “en aquests moments, el ‘You are Beautiful’ de James Blunt, ja que la cançó m’agrada molt, i em recorda a algú important per a mi”. Però confessa que és difícil triar un tema preferit, “ja que totes les versions que tenim són de temes i cançons als quals tots hem donat la nostra aprovació per afegir-los al repertori, i això significa que ens agraden molt”.