Jordi Ricart Castells

En Jordi és de Sant Pere de Torelló, i de la collita del 77 que diuen que es de les bones. I l’afició per la música ve de molt petitet, a l'escola de música del poble, cantant i aprenent a tocar el violí. I a partir d’aquí és una constant en el seu dia a dia. Va fer d'escolanet a Montserrat, on també aprèn notes per donar i per vendre, i afegeix el piano a la llista d'instruments. Cal remarcar que en aquest punt (1987) és quan coneix a l'Hector. Després va continuar els estudis musicals a l'Escola de Musica de Vic, i va formar part dels inicis de l'Orquestra de Cambra de Vic (OCV) fins l’any 2000, primer com a violí, i després creixent cap a un instrument clarament millor com la viola. Motius professionals el porten a Paris (2001-2003) i la necessitat de tocar l’empeny a formar part de l'orquestra amateur 'La Symphonie du Trocadéro'.

Quan torna a Barcelona, formen els Quatre de Corda en part per continuar lligat a la música d'alguna manera: “Però m'era difícil de combinar el meu temps amb la disciplina que necessita una orquestra, o sigui que vaig proposar a l'Hector de fer un quartet, i si podia ser amb l'Arcadi i en Roger”. Els motius de l’elecció? Doncs que toquen molt bé i a part son amics tots quatre. Als Quatre de Corda intenta tocar la viola. A més a més, es cuida d'arranjar la majoria dels temes del repertori per a quartet de corda. El que en Jordi valora del grup és “poder desconnectar de la rutina de la feina tocant temes que coneixem del pop-rock dels 80's i 90's amb 3 amics en un ambient que sempre és de rialles, amistat i la dosi justa de feina per poder preparar algun concert de tant en tant”. El pitjor? Aconseguir trobar foradets a les agendes per poder assajar plegats.

Entre setmana es guanya el pa (i el vi!) treballant com a informàtic en una companyia aèrea a Barcelona. La feina fa que viatgi bastant durant la setmana, i això a vegades dificulta l'agenda d'assajos de la tropa. Durant el seu temps lliure, escriu mes temes pels Quatre de Corda, llegeix bastant, i últimament s’ha aficionat a muntar maquetes de cotxes a escala. Si li demanem quin tema li agrada més, respon: “Pregunta difícil. Tinc molt carinyo per 'Bring me to Life' d'Evanescense, per 'Smells Like Teen Spirit' de Nirvana perquè va ser la primera de totes les que he escrit, i pel tema d'U2, que es un grup que m'encanta. El problema que tinc, es que cada tema te una raó pel qual la toquem, i es difícil d'escollir.”